Festivitats歡慶
L'art culinària Xinès té una llarga història i fama mundial.
Els seus estils varien per les diferències de zona, clima, productes i costums.
Provar delícies xineses a Xina és una experiència inoblidable.
Estil locals:
Estils especials:
Entrepans locals:
Arquitectura tradicional
L'exemple més conegut de l'arquitectura xinesa és la Gran Muralla 長城,.
És una antiga fortificació contruïda entre els s.V a.C i el XVI d.C por protegir l'imperi dels atacs dels nòmades xinongnu de Mongolia i Manchuria.
Té una extensió de 8.851 Kms
Declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco l'any 1987
Pel que fa als edificis tradicionals, al estar construïts principalment amb materials com la fusta i el maó no tendeixen a perpetuar-se en el temps.
Pingyao 平遥. És una ciutat xinesa que es troba entre Bejiing i XI'an
Es va fundar al S.XIV
Manté bona part de la seva arquitectura tradicional de les èpoques Ming i Qing.
Arquitectura moderna
Pont de la Bahía de Quingdao. 橋灣
És el pont sobre l'aigua més llarg del món. i redueix el trajecte anterior en 31 kms.
La Presa de les Tres Gorges 三峽大壩 és un embassament a la vall del riu Iang-Tsé.
Aquesta presa és el projecte hidroelèctric més gran del món i ha estat molt criticada per l'impacte ecològic i social que està causant, ja que ha obligat a abandonar les llars a més d'un milió de persones i més de mil pobles seran coberts per les aigües. La presa és una barrera de formigó de 2,5 quilòmetres de llarg i 185 metres d'altura. tindrà unes reserves d'aigua de 39.000 milions de m³.
Les grans ciutats xineses estan molt poblades i tenen unes grans extensions, però la superpoblació d'aquestes ciutats fa que cada cop esdevinguin més verticals. A continuació podem veure els tres gratacels més alts de la Xina.
Exèrcit de terracota de Xian 兵馬俑; Conjunt de més de 7000 figures de guerrers i cavalls, fetes d'argila i de terra, de mida real i que varen ser enterrats a prop del primer emperador de la Dinastía Qin Shi Huang (210-209 a.c). Va ser una troballa casual l'any 1974.
Es creu que representa que enterrant aquestes estatues, l'Emperador seguiria tenint tropes sota el seu comandament. Estan enterrats en formació de batalla. Cadascuna de les figures té característiques diferents (bigoti, pentinats, vells, adults...). Declarat patrimoni de la Humanitat per la Unesco des de l'any 1987
Les primeres representacions pictòriques xineses daten de fa uns 5.000 anys. Quan es pintava a les roques amb tinta mineral i es feien dibuixos en diferents objectes de ceràmica. Més tard ja es graven dibuixos i motius místics en peces de bronze.
La pintura històrica xina representa figures humanes i representacions de paisatges i plantes.
Art modern
Actualment la pintura moderna ha tingut una gran empenta gracies al progrés econòmic del país. Una de les galeríes d'art més influents de la Xina és 798 Gallery Art
Es troba situada en un dels barris més artístics de Bejiing
En aquesta galeria s'hi exposa l'avantguarda de l'art xinès així com gran nombre d'exposicions internacionals itinerants.
ESCRIPTURA 寫作
LITERATURA 文學
La literatura xinesa té una historia que es remonta a milers d'anys, des dels més antics arxius oficials dinàstics conservats fins les obres de ficció que varen sorgir durant la dinastia Ming per distreure les masses lletrades de la Xina.
El gran difusor de la literatura xinesa va ser la utilització de la técnica de la impresió xilogràfica. que consisteix en imprimir en tèxtils per després en paper i poder fer diverses còpies.
Tradicionalment la literatura xinesa ha estat un reflex de la societat i la vida i també ha tingut un gran component polític i filosòfic com els llibres de Confuci. són:
Les quatre noveles clàsiques de la literatura xinesa podrien ser:
MÚSICA 音樂
Música Tradicional
Existeix constància de cultura musical des de la Dinastia Zhou (1122 a.c). A ciutats com Hong Kong i taixán la música s'ha convertit en quelcom més comercial mentre que a la Xina Continental es conserva la música tradicional i més autèntica, T
La majoria de les festivitats de la Xina es calculen pel calendari lunar. L'any nou acostuma a començar entre els mesos de gener i febrer. De l'època actual hi ha festivitats que es calculen a partir del calendari solar.
- Festa de les llanternes (15 de gener lunar) És el final oficial de les festivitats d'Any Nou. Es pengen llanternes a les cases
- Festa de la Claredat pura (5 d'abril lunar)- És la festa de difunts i es visiten els avantpassats
- Festival dels vaixells Dragó. (dia 5 de maig lunar) Commemora el suicidi del poeta Qu Yuan que protestava per la decadència dels seu regne.
- Dia dels enamorats (setè dia del setè mes lunar). Commemora els amors desgraciats del vaquer i la teixidora, un conte popular basat en els moviments estel·lars, que afirma que els dos amants tan sols es troben una vegada l'any i després s'han de separar.
- Festa de la Lluna o Festival de Mitja Tardor (15 d'agost lunar) El motiu d'aquesta celebració és apreciar la lluna plena el dia que es mostra més esplèndida. Es venen uns pastissos de lluna, generalment rodons, que simbolitzen la reunió de la família.
- Festa del doble Nou. (9 de setembre lunar). Durant aquesta festa per eludir la mala sort es beu vi.
- Festa dels Déus dels fogons.( 23 de setembre lunar). Històricament a la cuina de cada casa hi havia un quadre amb els deus de la llar. Es diu que aquest dia pujaven al cel a informar al gran Déu del comportament dels membres de la família.
Existeixen altres festivitats en funció de les poblacions o les minories Nacionals. A continuació se'n citen algunes.
- Festival Blanc dels Mongols (1 de gener lunar) És l'any nou entre els Mongols. El mes de gener es un mes blanc, del color de la llet, que és l'aliment principal per ells.
- Festa Noroz dels Kassaks de Xinjang. (gener lunar). Les noies persegueixen els nois a cavall i quan els atrapen els fuetegen.
- Festa del Casament de la Rata (dia 25 de gener lunar). Durant aquest dia no es pot molestar la rata amb l'esperança que ella tampoc molesti. En algunes parts de la xina l'anomenen dia de la Rata i es fan cerimònies per espantar-les, o en altres indrets, la gent impotent davant el seu poder simplement implora que els deixi menjar.
- Festa dels nens pastors dels Moso de Yonging. (8 de febrer lunar) Els pares donen diners als nens perquè comprin carn, verdura i llaminadures i pugen a la muntanya a menjar. Passen el dia a la Muntanya fins que és fosc.
- Reunió en honor del Porc dels Naxi de Lijang (9 de febrer lunar). Es demana als Déus dels Porc que protegeixin els animals.
- Festival de les Pipes i Flautes dels Miao del Sudest de Guizhou. (13 de febrer lunar). És un festival de música tradicional xinesa que dura tres dies
- Reunió dels balls dels Bulang (16 de febrer lunar) Durant dos dies la gent va als temples amb paraigües de paper i es toquen els timbals tot ballant. Totes aquestes activitats es desenvolupen al Temple.
- Festa de la Senyora de les Flors a Zhuang. (19 de febrer lunar). La senyora de les flors es la Deessa de la Fertilitat i patrona de nens i dones. Les Dones l'adoren i li fan sacrificis de gallines.
- Festa del Tres del Tres entre els Bai de Dali ( 3 de març lunar). És un festival principalment de cançons. Dura una setmana i té una tradició de 1300 anys. També s'hi fan carreres de cavalls, concursos de tir amb arc, cant i ball.
- Aniversari del bou entre els Tujia, Buyi i Zhuang (8 d'abril lunar) Durant aquest dia es renten els bous i descansen de treballar.
- Festa del Vuit del Quatre entre els Miao de Guizhou (8 d'abril lunar). En aquesta es reuneix gent de diversos pobles. Hi ha un ambient festiu amb cants, balls, wushu, llanternes dragó, acrobàcia.
- Festa de l'Alegria de la Casa dels Achang (4 d'abril lunar). Commemora a l'heroi que va disparar els Sols i va donar la vida a la gent. Segons la tradició abans existiens 10 sols i un heroi va disparar a 9 dels 10 sols.
- Festa Kuzhazha de los Hani (24 de juny lunar). Dura de 3 a 5 dies. Hi ha els Balls del Tambor i del Ventall, flautes, cants. Amb una torxa espanten els dimonis de l'interior de la casa.
- Festa del Senyor de la terra dels Yi de Longje. (1 de setembre lunar) durant 30 dies es fan ofrenes al Señor de la terra als poblats.
- Festa del Princep dels Grans dels Bai de Xianshan (11 d'octubre lunar). Es fan ofrenes al Princep dels Grans perquè protegeixi les collites de pestes i calamitats.
Festes del Calendari Solar 太陽能年大事紀要
- Dia de la dona treballadora (8 de març). Aquest dia la dona, si treballa a la administració o a alguna empresa estatal, acostuma a gaudir de mig dia lliure.
- Dia del treball (1 de maig) És una festa internacional que a la Xina es celebra especialment. La població té 3 díes de vacances que a vegades es recuperen treballant els dies anteriors o posteriors.
- Festa Nacional (1 d'octubre). Commemora l'establiment de la República Popular Xina per Mao Zedogn a la Plaça de Tianamen de Bejiing l'1 d'octubre de 1949. La plaça de Tianamen s'ornamenta durant les setmanes anteriors i posteriors, es celebra una desfilada militar i aquesta és més gran en els aniversaris que són múltiples de cinc. El poble disfruta de 3 o 4 dies de vacances.
Festes del Calendari Lunar 農曆年大事紀要
És la festa més important pels xinesos. Els que viuen fora de la xina aprofiten per tornar-hi i reunir-se amb les seves families.
Entre les tradicions d'aquesta festa es troba la de donar un sobre vermell com a desig de bona sort: Aquest sobre conté una mica de diners.
Durant aquesta festa també es tiren coets per foragitar els mals esperits.
Durant aquesta festa també es tiren coets per foragitar els mals esperits.
La festa no acaba oficialment fins la festa de les llanternes (dos setmanes després)
El menjar típic aquest dia son els raviolis (jiaozi) per la nit de cap d'any.
Durant la nit de cap d'any es balla la Wu Shi o Dança del Lleó que té origen en les arts marcials i serveix per fer fugir els mals esperits. Els balls dels dracs també tenen aquesta finalitats. A les portes de les cases s'enganxen cal·ligrafies de bons auguris i es renoven les imatges dels Déus protectors de les cases.
Durant la nit de cap d'any es balla la Wu Shi o Dança del Lleó que té origen en les arts marcials i serveix per fer fugir els mals esperits. Els balls dels dracs també tenen aquesta finalitats. A les portes de les cases s'enganxen cal·ligrafies de bons auguris i es renoven les imatges dels Déus protectors de les cases.
- Festa de la Claredat pura (5 d'abril lunar)- És la festa de difunts i es visiten els avantpassats
- Festival dels vaixells Dragó. (dia 5 de maig lunar) Commemora el suicidi del poeta Qu Yuan que protestava per la decadència dels seu regne.
 |
| Festa de la Lluna |
- Festa de la Lluna o Festival de Mitja Tardor (15 d'agost lunar) El motiu d'aquesta celebració és apreciar la lluna plena el dia que es mostra més esplèndida. Es venen uns pastissos de lluna, generalment rodons, que simbolitzen la reunió de la família.
- Festa del doble Nou. (9 de setembre lunar). Durant aquesta festa per eludir la mala sort es beu vi.
- Festa dels Déus dels fogons.( 23 de setembre lunar). Històricament a la cuina de cada casa hi havia un quadre amb els deus de la llar. Es diu que aquest dia pujaven al cel a informar al gran Déu del comportament dels membres de la família.
Existeixen altres festivitats en funció de les poblacions o les minories Nacionals. A continuació se'n citen algunes.
- Festival Blanc dels Mongols (1 de gener lunar) És l'any nou entre els Mongols. El mes de gener es un mes blanc, del color de la llet, que és l'aliment principal per ells.
- Festa Noroz dels Kassaks de Xinjang. (gener lunar). Les noies persegueixen els nois a cavall i quan els atrapen els fuetegen.
- Festa del Casament de la Rata (dia 25 de gener lunar). Durant aquest dia no es pot molestar la rata amb l'esperança que ella tampoc molesti. En algunes parts de la xina l'anomenen dia de la Rata i es fan cerimònies per espantar-les, o en altres indrets, la gent impotent davant el seu poder simplement implora que els deixi menjar.
- Festa dels nens pastors dels Moso de Yonging. (8 de febrer lunar) Els pares donen diners als nens perquè comprin carn, verdura i llaminadures i pugen a la muntanya a menjar. Passen el dia a la Muntanya fins que és fosc.
- Reunió en honor del Porc dels Naxi de Lijang (9 de febrer lunar). Es demana als Déus dels Porc que protegeixin els animals.
- Festival de les Pipes i Flautes dels Miao del Sudest de Guizhou. (13 de febrer lunar). És un festival de música tradicional xinesa que dura tres dies
 |
| Cartell de la Festa de la Senyora de les Flors |
- Festa de la Senyora de les Flors a Zhuang. (19 de febrer lunar). La senyora de les flors es la Deessa de la Fertilitat i patrona de nens i dones. Les Dones l'adoren i li fan sacrificis de gallines.
- Festa del Tres del Tres entre els Bai de Dali ( 3 de març lunar). És un festival principalment de cançons. Dura una setmana i té una tradició de 1300 anys. També s'hi fan carreres de cavalls, concursos de tir amb arc, cant i ball.
- Aniversari del bou entre els Tujia, Buyi i Zhuang (8 d'abril lunar) Durant aquest dia es renten els bous i descansen de treballar.
- Festa del Vuit del Quatre entre els Miao de Guizhou (8 d'abril lunar). En aquesta es reuneix gent de diversos pobles. Hi ha un ambient festiu amb cants, balls, wushu, llanternes dragó, acrobàcia.
- Festa de l'Alegria de la Casa dels Achang (4 d'abril lunar). Commemora a l'heroi que va disparar els Sols i va donar la vida a la gent. Segons la tradició abans existiens 10 sols i un heroi va disparar a 9 dels 10 sols.
- Festa Kuzhazha de los Hani (24 de juny lunar). Dura de 3 a 5 dies. Hi ha els Balls del Tambor i del Ventall, flautes, cants. Amb una torxa espanten els dimonis de l'interior de la casa.
- Festa del Senyor de la terra dels Yi de Longje. (1 de setembre lunar) durant 30 dies es fan ofrenes al Señor de la terra als poblats.
- Festa del Princep dels Grans dels Bai de Xianshan (11 d'octubre lunar). Es fan ofrenes al Princep dels Grans perquè protegeixi les collites de pestes i calamitats.
GASTRONOMIA 美食
Els seus estils varien per les diferències de zona, clima, productes i costums.
Provar delícies xineses a Xina és una experiència inoblidable.
La taula: A l'hora de dinar es disposen 3 gots a la taula, un de gran per a la cervesa o l'aigua, un mitjà per al vi blanc o negre i un de petit per el licor, sent el més popular de la Xina el Mao-Tai que es fabrica a base de sorgo.
El Wang Chao és la beguda tradicional que es beu abans d'un menjar típic.
El menjar típic xinès és a base de sopa d'aleta de tauró, Ganzo amb salsa de soja, sopa de niu d'oreneta, plats de pollastre i fideus especials.
El Wang Chao és la beguda tradicional que es beu abans d'un menjar típic.
El menjar típic xinès és a base de sopa d'aleta de tauró, Ganzo amb salsa de soja, sopa de niu d'oreneta, plats de pollastre i fideus especials.
Estil locals:
Els principals quatre són de Guangdong, Shandong, Sichuan i Huaiyang. Seran vuit més els de Hunan, Fujian, Anhui i Zhejiang, i deu més els de Beijing i Xangai.
Els quatre principals:
Guangdong:
Aquesta cuina és àmplia i fina, utilitza productes frescos de riu i mar, però també aus, insectes, ratolins i serp. Plats típics: Serp i gat, serp, gat i pollastre, garrí de pell cruixent, etc.
Shandong:
Cuina àmplia i fina, hàbil en cuinar productes marins frescos. Millors plats: holotúries i cebetes, ous de calamar, ovari de cranc i aletes de tauró, pollastre rostit, llavors de nou amb llet, etc.
Sichuan:
Cuina famosa pel seu sabor picant i rar. Plats típics: Carn picada amb aroma de peix, quadrets de carn i maní quadrets de pollastre amb gust estrany, formatge de soja picant, carpa de pedra, etc.
Huaiyang:
Millor estil de Jiangsu, on hi ha molts rius i llacs. Usa productes vius i frescos i posa cura en el sabor suau, la forma i el color. Plats típics: Pollastre del captaire, peix mandarí agredolç, rodanxes de pollastre amb bambú tendre, ànec salat, peix a vapor, etc.
Estils especials:
Estil del palau:
Imitació de la cuina imperial. Ingredients fins, mètodes especials, sabor fresc i suau, plats amb noms elegants, que se serveixen de manera també especial.
Estil vegetarià:
Popular fa mil anys, es divideix en tres: monàstic, palatí i comú. Els seus plats es preparen amb hortalisses, fruites, fongs, formatge de soja i oli vegetal i són exquisits, nutritius, digeribles i anticancerosos. Els millors es diuen "pollastre", "carn", "pernil", "peix", "gambeta", etc.
Estil medicinal:
Teràpia dietètica i part important de la gastronomia xinesa. Ja abans de la nostra era, els xinesos van descobrir aquest secret per a la salut. Basant-se en la medicina xinesa, s'ha desenvolupat una sèrie de plats com la crema de pollastre amb bulb de Lilian, gambetes amb pols de perla, la carpa de Sichuan, l'ànec amb salsa, l'empanada de carn picada amb Pori, etc.
Estil musulmà:
Cuina típica de les minories ètniques que viuen al nord-oest de la Xina i tenen fe islàmica. Els millors plats són: Delícies complets de carn d'ovella, ovella rostida, carn d'ovella amb condiments en calder, rodanxes i broquetes de carn d'ovella rostida, arròs i carn d'ovella, sopa de vísceres, etc.
Entrepans locals:
Hi ha una gran varietat. Tenen formes i sabors diferents i són de gust popular. Es preparen més amb arròs al sud i amb farina de blat al nord. A Beijing es prefereix el sabor dolç, a Guangzhou, el gust occidental, i en Suzhou, la diversitat. Els millors entrepans del nord són: crestes Shaomei, con Aiwowo, crema de fesol, empanada Guobuli, etc., I els del sud: crestes d'ovari de cranc, pastís amb llavors, sopa de pollastre, crestes d'oli, crestes de cinc llavors , raviolis de carn de cranc, boletes d'arròs, etc.
ARQUITECTURA 建築
Arquitectura tradicional
 |
| Gran Muralla 長城,. |
L'exemple més conegut de l'arquitectura xinesa és la Gran Muralla 長城,.
És una antiga fortificació contruïda entre els s.V a.C i el XVI d.C por protegir l'imperi dels atacs dels nòmades xinongnu de Mongolia i Manchuria.
Té una extensió de 8.851 Kms
Declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco l'any 1987
| Gran Muralla 長城,. |
Història: A través dels segles, els exèrcits es van aquarterar al llarg de la muralla per advertir al més aviat possible sobre una invasió i proveir una primera línia de defensa.
Contrari al que pot creure's, el seu propòsit no era tant el d'impedir l'entrada a Xina de les tribus nómades del nord i els manchúes, sinó el d'evitar que robessin propietats i escapessin de Xina.
Contrari al que pot creure's, el seu propòsit no era tant el d'impedir l'entrada a Xina de les tribus nómades del nord i els manchúes, sinó el d'evitar que robessin propietats i escapessin de Xina.
Després de la formació de la Dinastia Qing, la muralla no va tenir cap ús funcional, ja que el país es trobava llavors governat per la mateixa gent a la qual es volia
mantenir allunyada amb la constucció del mur. Llavors, es va convertir en una font de materials de construcció per als llogarets i pobles propers, que van contribuir a la seva deterioració i destrucció.
La construcció de la Gran Muralla Xina va ser ordenada per l'Emperador Qin, durant la dinastia del mateix nom, per defensar al seu regne contra les tribus nòmades.
mantenir allunyada amb la constucció del mur. Llavors, es va convertir en una font de materials de construcció per als llogarets i pobles propers, que van contribuir a la seva deterioració i destrucció.
La construcció de la Gran Muralla Xina va ser ordenada per l'Emperador Qin, durant la dinastia del mateix nom, per defensar al seu regne contra les tribus nòmades.
Pel que fa als edificis tradicionals, al estar construïts principalment amb materials com la fusta i el maó no tendeixen a perpetuar-se en el temps.
 |
| La ciutat prohibida 紫禁城 |
La ciutat prohibida 紫禁城; Va ser el palau imperial de la Xina des de la Dinastía Ming fins a la Dinastía Qing.
Es troba al centre de Bejiing i avui hi ha el Museu Palau.
Va ser residencia de l'Emperador durant més de 500 anys, així com centre comercial i polític del govern xinès. Construït entre el 1406 i el 1420. Té 900 edificis i 8707 habitacions.
Patrimoni de la humanitat l'any 1987
Es troba al centre de Bejiing i avui hi ha el Museu Palau.
Va ser residencia de l'Emperador durant més de 500 anys, així com centre comercial i polític del govern xinès. Construït entre el 1406 i el 1420. Té 900 edificis i 8707 habitacions.
Patrimoni de la humanitat l'any 1987
 |
| Pingyao |
Pingyao 平遥. És una ciutat xinesa que es troba entre Bejiing i XI'an
Es va fundar al S.XIV
Manté bona part de la seva arquitectura tradicional de les èpoques Ming i Qing.
Va ser declarada patrimoni de la Humanitat per la Unesco l'any 1997.
Arquitectura moderna
La Xina és considerada una de les potencies mundials. Aquest fet, com en totes les potencies mundials que han existit, es reflexa en la seva arquitectura. Té grans ciutats amb gratacels i infraestructures que desafien la lògica. La celebració dels Jocs Olimpics l'any 2008 ha suposat l'empenta definitiva a la consolidació d'una arquitectura moderna i funcional.
 |
| L' Estadi Nacional de Pequín 国家体育场/國家體育場, |
L' Estadi Nacional de Pequín 国家体育场/國家體育場, Té una capacitat per 91.000 persones. Sovint és anomenat niu d'ocell a causa de la xarxa d'acer existent a l'exterior i a que es troba cobert per una membrana transparent. Va acollir la inauguració i la clausura dels Jocs Olímpics de l'any 2008.
 |
| Pont de la Bahía de Quingdao. 橋灣 |
Pont de la Bahía de Quingdao. 橋灣
És el pont sobre l'aigua més llarg del món. i redueix el trajecte anterior en 31 kms.
Té una longitud de 42,5 Kms. i una amplada de 35 metres.
Va ser inaugurat el 30 de juny de 2011 i la seva construcció va durar 4 anys
El cost d'aquest pont va ser de 2.300 milions USD |
| La Presa de les Tres Gorges 三峽大壩 |
La Presa de les Tres Gorges 三峽大壩 és un embassament a la vall del riu Iang-Tsé.
Aquesta presa és el projecte hidroelèctric més gran del món i ha estat molt criticada per l'impacte ecològic i social que està causant, ja que ha obligat a abandonar les llars a més d'un milió de persones i més de mil pobles seran coberts per les aigües. La presa és una barrera de formigó de 2,5 quilòmetres de llarg i 185 metres d'altura. tindrà unes reserves d'aigua de 39.000 milions de m³.
Les grans ciutats xineses estan molt poblades i tenen unes grans extensions, però la superpoblació d'aquestes ciutats fa que cada cop esdevinguin més verticals. A continuació podem veure els tres gratacels més alts de la Xina.
 |
| Nanjin Greenland Nangin 450 mts |
 |
| Shangai World Financial Shangai 492 mts |
 |
| International Commerce Hong Kong 484 mts |
ART i PINTURA 藝術與繪畫
L'art de la Xina tingué els seus inicis en els orígens de la història xinesa, quan ja es van crear objectes de bronze, jade i os que van recollir l'esperit i efecte buscat en els rituals xamanistes.
Les formes en bronze i jade mostren per primera vegada un dels principis essencials de l'art xinès: la síntesi entre l'esperit creador artístic i la funció social i jeràrquica a la qual estaven destinats des de la seva concepció. El primer d'ells es mostrava en l'exquisitat de les formes, en l'origen dels temes decoratius, prenent com paradigma les forces de la naturalesa i la seva acció sobre l'esperit humà, i en el gran coneixement tècnic dels materials que ha caracteritzat totes les formes artístiques.
Com a complement, tant la diversificació de les formes com la iconografia amb què s'adornaven corresponien als principis de jerarquització social i ús ritual que va caracteritzar els inicis de la civilització xinesa amb la Dinastia Shang i la Dinastia Zhou.
 |
| Exèrcit de terracota de Xian 兵馬俑; |
Es creu que representa que enterrant aquestes estatues, l'Emperador seguiria tenint tropes sota el seu comandament. Estan enterrats en formació de batalla. Cadascuna de les figures té característiques diferents (bigoti, pentinats, vells, adults...). Declarat patrimoni de la Humanitat per la Unesco des de l'any 1987
Les primeres representacions pictòriques xineses daten de fa uns 5.000 anys. Quan es pintava a les roques amb tinta mineral i es feien dibuixos en diferents objectes de ceràmica. Més tard ja es graven dibuixos i motius místics en peces de bronze.
La pintura històrica xina representa figures humanes i representacions de paisatges i plantes.
Art modern
| 798 Gallery Art |
Es troba situada en un dels barris més artístics de Bejiing
En aquesta galeria s'hi exposa l'avantguarda de l'art xinès així com gran nombre d'exposicions internacionals itinerants.
ESCRIPTURA 寫作
L'art de la cal·ligrafia xinesa
Els primers caràcters xinesos poden partir de fa uns 5.000 anys. Eren pictogrames que representaven objectes i activitats més de la vida diària d'aquella època. L'escriptura xinesa és un sistema molt antic que no ha variat en milers d'anys.
La cal·ligrafia xinesa es una estranya i exòtica flor dins de la història de la civilització i una joia sense incomparable dins la cultura oriental.
Pel que fa al seu aspecte gràfic, es pot comparar amb la pintura per la capacitat que té de despertar emocions mitjançant una rica varietat de formes i mides.
Dins dels caràcters xinesos podem establir sis categories que reben el nom de Liu Chu o els sis mètodes d'escriptura.
Hsiang Hsing, representació gràfica directa
 |
| Exemple d'escriptura xinesa |
La cal·ligrafia xinesa es una estranya i exòtica flor dins de la història de la civilització i una joia sense incomparable dins la cultura oriental.
Pel que fa al seu aspecte gràfic, es pot comparar amb la pintura per la capacitat que té de despertar emocions mitjançant una rica varietat de formes i mides.
Dins dels caràcters xinesos podem establir sis categories que reben el nom de Liu Chu o els sis mètodes d'escriptura.
Hsiang Hsing, representació gràfica directa
- Chih Shih, expressió simbòlica d'idees abstractes
- Hui yi, combinació d'elements gràfics concrets i expressió simbòlica d'abstraccions
- Hsing Sheng, combinació d'elements fonètics i pictòrics
- Chia Chieh
- Chuan Chu, és un caràcter que ha adquirit un nou significat i això fa que sigui necessari assignar al significat primitiu una nova grafia o modificar la que ja tenia.
Vídeo sobre els l'escriptura cal·ligràfica xinesa
LITERATURA 文學
La literatura xinesa té una historia que es remonta a milers d'anys, des dels més antics arxius oficials dinàstics conservats fins les obres de ficció que varen sorgir durant la dinastia Ming per distreure les masses lletrades de la Xina.
El gran difusor de la literatura xinesa va ser la utilització de la técnica de la impresió xilogràfica. que consisteix en imprimir en tèxtils per després en paper i poder fer diverses còpies.
Tradicionalment la literatura xinesa ha estat un reflex de la societat i la vida i també ha tingut un gran component polític i filosòfic com els llibres de Confuci. són:
- La Gran Ensenyança. (Romance de los tres reinos)
- La Doctrina del Just Mitjà
- Les anacletas (recopilació dels seus deixebles)
- Mencio.
La literatura tradicional xinesa també recull clàssics de l'ensenyança del taoisme com ara "la vida i la virtut."
Les quatre noveles clàsiques de la literatura xinesa podrien ser:
- Romanç dels Tres Regnes (1330) de Lou Guanzhong.
- A la ribera del riu (1573) de Shi Nai'an y Luo Guanzhong
- Viatge a l'oest (1590) de Wu Cheng'en
- Somni de les mansions vermelles (1792) de Cao Xueqin i Gao E
Pel que fa a la literatura contemporània vist que a la Xina encara hi ha una important repressió a la paraula, la producció literària més prolifera es troba fora de la mateixa xina, escrita per xinesos de fora, com ara l'escriptora nascuda a París, Lisa See que no va nèixer a XIna però és d'origen xinès
MÚSICA 音樂
Música Tradicional
Existeix constància de cultura musical des de la Dinastia Zhou (1122 a.c). A ciutats com Hong Kong i taixán la música s'ha convertit en quelcom més comercial mentre que a la Xina Continental es conserva la música tradicional i més autèntica, T
 |
| Guiqin |
Instrumental
La música tradicional xinesa es toca amb instruments solistes o en petits instruments de corda fregada o puntejada, flautes, platarets, gongs i tambors. L'escala musical xinesa té 5 notes. Les flautes xineses de bambú i els guqin són els instruments xinesos que més es coneixen. Els instruments es divideixen tradicionalment en categories basades en materials com ara el bambú, la fusta, la seda, la terra, el metall i la pedra.
La música folklòrica xinesa es practica principalment als casaments i als enterraments. La música és diversa i tracta des d'esdeveniments alegres fins a fets històrics de la societat xinesa.
Música moderna
La música folklòrica xinesa es practica principalment als casaments i als enterraments. La música és diversa i tracta des d'esdeveniments alegres fins a fets històrics de la societat xinesa.
Música moderna
Actualment existeixen grups de rock i pop ben coneguts entre la població més jove. Un exemple n'és el grup de pop Taiwanès SHE