Situació 地點
Situat a l'est d'Àsia, agrupa la major part dels territoris tradicionals de la Xina antiga, i alguns altres d'incorporats, com ara el Tibet. La seva extensió és de 9.561.000 km2 i els seus límits terrestres són: a l´est, Corea del Nord; al nord-est, Rússia; al nord, Mongòlia i un altre tros de frontera amb Rússia; al nord-oest, el Kazakhstan, el Kirguizistan i el Tadjikistan; a l'oest, l'Afganistan, el Pakistan i l'Índia; al sud-oest, el Nepal, el Bhutan i altre cop l'Índia; al sud, Myanmar, Laos i el Vietnam. Pel que fa als límits marítims, a l´oest la mar Groga separa la Xina de Corea del Sud, i la mar de la Xina Oriental la separa del Japó; al sud-oest, l'estret de Taiwan la separa de la República de la Xina( Taiwan) , i la mar de la Xina Meridional ho fa de les Filipines, Brunei, Malàisia i Indonèsia.Geografia 地理
La República Popular de la Xina (en xinès simplificat: 中华人民共和国, en xinès tradicional: 中華人民共和國; Zhōnghuá Rénmín Gònghéguó), o simplement la Xina, és l'Estat més extens de l'Àsia Oriental i el quart més extens del món. Amb una població de més de 1.300 milions d'habitants, és el país més poblat del món.
Les ciutats més importants són: Pequín (la capital) i Xangai, totes dues amb més de deu milions d'habitants. Una quarantena de ciutats més passen del milió d'habitants, entre les quals destaquen, com a més poblades, Guangzhou, Shenzhen, Tianjin, Chongqing, i Hong Kong. Les antigues colònies europees en territori xinès, Hong Kong i Macau, tornen a estar sota jurisdicció de la República Popular de la Xina.
Atesa la seva extensió territorial la Xina conté una gran varietat de paisatges i zones climàtiques. A l'est, al llarg de la costa de la mar Groga i de la mar de la Xina Oriental, hi ha planes al·luvials amb una alta densitat de població. La zona costanera de la mar de la Xina Meridional és més muntanyenca i al sud de la Xina domina l'orografia de petites serralades. Al centre de l'àrea oriental hi són els deltes dels rius més grans: el riu Groc i el Yangzi. Altres rius importants són el Riu de les Perles, el Mekong, el Brahmputra, l'Amur, el Huai He i el Xi Jiang.
A l'oest dominen les grans serralades, sobretot l'Himàlaia, la major altitud de la qual és el muntEverest, i pels altiplans que caracteritzen la major part del paisatge àrid dels deserts del Takla-Makan i el Gobi. Atesa la sequera i les pràctiques agrícoles perjudicials, les tempestes de sorra són comunes durant la primavera. L'expansió del desert de Gobi és la causa principal d'aquestes tempestes que afecten el nord-est xinès, i fins i tot Corea i el Japó.
 |
| Mapa físic de la Xina |
Monuments històrics i culturals de Xina 歷史
La Ciutat Prohibida
 |
| Detall de l'entrada sur de la Ciutat Prohibida |
La Ciutat Prohibida es va començar a construir al 1406 durant la Dinastia Ming, i va prendre 14 anys completar-la. S'alça exactament al mig de la zona antiga de Pequín, i fou el centre neuràlgic i polític de Xina fins al final de l'era dinàstica. En total, fou la residencia dels 24 emperadors de les dinasties Ming i Qing.
La Ciutat Prohibida, de forma rectangular, és el complex palatí més gran del món, i cobreix 720.000 metres quadrats. Està envoltada per un fossat de sis metres de profunditat, i parets de deu metres d'altura prou gruixudes com per resistir els atacs de canons.
 |
| Vista per satèl·lit de la Ciutat Prohibida |
El sector sud de la ciutat, o la Cort Exterior, es composa de cinc vestíbuls utilitzats amb propòsits cerimonials. El sector del nord, o la Cort Interior, era la residència de l'emperador i la seva família.
 |
| Perspectiva de la Ciutat Prohibida |
Exèrcit de Terracota 兵馬俑 ( Els guerrers de Xi'an)
 |
| Jaciment principal |
L'Exèrcit de terracota va ser descobert al 1974 prop de Xi’an. Formava part del mausoleu de l'Emperador Qin Shi Huang, i consistia en més de 7.000 figures de guerrers de terracota a escala real, cavalls i fins a carros de guerra, fets d'una barreja d'argila i terra.
Els xinesos creuen en la vida després de la mort i, aquest exèrcit, va ser creat per l'Emperador Qin després de la seva mort. Quan va ser descobert, l'exèrcit estava disposat en una formació completa de batalla, i incloïa infanteria parada, arquers agenollats i guerrers amb cavalls. Les figures estaven fetes meticulosament, i tenien diferents trets, expressions facials i pentinats. Els oficials es distingien pels seus uniformes.
L'Exèrcit de terracota ja restaurat, es pot veure en el Primer Museu de l'Exèrcit de Terracota de l'Emperador Qin de Xi’an.
La gran muralla xina 而中國長城
La construcció de la Gran Muralla Xina va ser ordenada per l'Emperador Qin, durant la dinastia del mateix nom, per defensar el seu regne contra les tribus nómades. La part de la muralla que roman fins avui, formava part de la Ruta de la Seda i va ser construída durant la Dinastia Ming. S'estén per uns 6.350 quilòmetres.
A través dels segles, els exèrcits es van aquarterar al llarg de la muralla per advertir al més aviat possible sobre una invasió i proveir una primera línia de defensa. Contrari al que pot creure's, el seu propòsit no era tant el d'impedir l'entrada a Xina de les tribus nómades del nord i els manchúes, sinó el d'evitar que robessin propietats i escapessin de Xina.
Després de la formació de la Dinastia Qing, la muralla no va tenir cap ús funcional, ja que el país es trobava llavors governat per la mateixa gent a la qual es volia mantenir allunyada amb la constucció del mur. Llavors, es va convertir en una font de materials de construcció per als llogarets i pobles propers, que van contribuir a la seva deterioració i destrucció.
Història 歷史
La història de Xina, una de les civilitzacions més antigues amb la continuïtat fins a l'actualitat, té els seus orígens on van sorgir les primeres dinasties Xia i Shang. L'existència de documents escrits han permès el desenvolupament a Xina des de les primeres dinasties fins a l'edat contemporània.
Primeres dinasties
Segle XVIII AC→ Es consolida la primera dinastia , els Shang van aconseguir extendre els seus dominis.
El grup privilegiat, estava format pels sacerdots i la noblesa guerrera.
Sota aquesta el grup dels comerciants, artesans i l'ultim és el dels camperols
Segle XI AC→ Els Shang van ser conquistats per un poble que instal·la una nova dinastia , els Chou. Els reis Chou conservaren la propietat de les terres com a dominis reals, entrellaçaven la major part als nobles a canvi de suport militar.
Segle VIII AC→ Les dinasties de Chou es van afeblir, per una invasió de pobles, es convertiren en petits estats de guerra durant cinc segles. En aquest període el filosof Confucio desenvolupar uns nous valors ; ensenya una nova moral com a mesura i de les conductes humans, el respecte a l'autoritat i en la cerca de la justícia
El grup privilegiat, estava format pels sacerdots i la noblesa guerrera.
Sota aquesta el grup dels comerciants, artesans i l'ultim és el dels camperols
Segle XI AC→ Els Shang van ser conquistats per un poble que instal·la una nova dinastia , els Chou. Els reis Chou conservaren la propietat de les terres com a dominis reals, entrellaçaven la major part als nobles a canvi de suport militar.
Segle VIII AC→ Les dinasties de Chou es van afeblir, per una invasió de pobles, es convertiren en petits estats de guerra durant cinc segles. En aquest període el filosof Confucio desenvolupar uns nous valors ; ensenya una nova moral com a mesura i de les conductes humans, el respecte a l'autoritat i en la cerca de la justícia
La unificació imperial, sota el domini de la dinastia Tang (618-907);després de nous conflictes interns va ser succeïda per la dinastia Sung (960-1260). Durant el segle VI, Xina experimenta una època d'intens desenvolupament econòmic i cultural.
La dinastia T’ang reorganitza un estat centralitzat i perfecciona la selecció dels funcionaris estatals mitjançant un examen literari. L'estat la repartia equitativament entre els matrimonis camperols i els exigia el pagament d'impostos en productes (gra i teles) i en treball.
Durant la dinastia Sung la producció agrícola continua fent activitat econòmica fonamental. No obstant això, el comerç aconsegueixo els nivells mes alts.
La dinastia T’ang reorganitza un estat centralitzat i perfecciona la selecció dels funcionaris estatals mitjançant un examen literari. L'estat la repartia equitativament entre els matrimonis camperols i els exigia el pagament d'impostos en productes (gra i teles) i en treball.
Durant la dinastia Sung la producció agrícola continua fent activitat econòmica fonamental. No obstant això, el comerç aconsegueixo els nivells mes alts.
Unificació Imperial
Durant el segle III el regne *Ch'in va dominar a la resta de la gent. El rei Cheng es va auto-denominar de Shia Huang-Tu donant començament a l'edat imperial. Va extendre els seus dominis, cap al Sud i va construir una línia fortificada per contenir l'avanç des del Nord dels Huns. Crea un grup de funcionaris encarregats de dirigir les obres i cobrar impostos, els cobradors i els gerents. Després, van obtenir el control de tota Xina i va extendre l'imperi a Manchuria i Corea del Nord .Els emperadors van mantenir l'estructura administrativa i van adoptar el confucianisme (basat en les idees de Confuci) com a ideologia oficial. Els funcionaris, seleccionaven un examen i no provenien exclusivament de les famílies.
L'estabilitat del període finalitzar; es va expandir el comerç graciès a la ruta de la seda. Aquesta ruta posava en contacte als mercaders xinesos amb grecs i romans del mediterrani Oriental. Les lluites nómades van posar fi a la dinastia Han i van obrir un període tres segles de fragmentació.
Epòca mongola
Els mongols eren tribus de pastors nómades que habitaven les estepes d'Àsia Central. Gengis Kan, el seu suprem sobirà i dirigent, va començar campanyes de conquesta que els seus successors van continuar.
En 1215, Gengis Kan va conquistar i va saquejar Pequín. Però la conquesta definitiva de Xina es va produir quan el seu nét Kudai domin als Sung.
La incorporació de Xina al domini mongol va generar un augment de l'activitat comercial. Es va completar el Gran Canal, que unia els principals centres econòmics. Pequín es va convertir en el centre comercial d'Euràsia. Va ser durant el regnat de Kudai Kan que Marco Polo va recórrer de l'imperi, difonent la seva experiència en la societat europea.
En 1215, Gengis Kan va conquistar i va saquejar Pequín. Però la conquesta definitiva de Xina es va produir quan el seu nét Kudai domin als Sung.
La incorporació de Xina al domini mongol va generar un augment de l'activitat comercial. Es va completar el Gran Canal, que unia els principals centres econòmics. Pequín es va convertir en el centre comercial d'Euràsia. Va ser durant el regnat de Kudai Kan que Marco Polo va recórrer de l'imperi, difonent la seva experiència en la societat europea.
Reconquista de Xina
El desordre social del final de la dinastia Yuan va provocar nombroses rebel·lions contra els mongols. Un líder rebel Zhu Yuanzhang, funda la dinastia Ming al 1368, establint la capital a Nanquín.
A Zhu Yuanzhang, l'emperador Hongwu, li succeirà, després d'una breu guerra civil, el seu fill l'emperador Yongle, que traslladarà la capital a Pequín. Durant el regnat de Yongle, Xina es convertiria en la primera potència marítima del món. No obstant això, aquests viatges no tindrien continuidad.
A Zhu Yuanzhang, l'emperador Hongwu, li succeirà, després d'una breu guerra civil, el seu fill l'emperador Yongle, que traslladarà la capital a Pequín. Durant el regnat de Yongle, Xina es convertiria en la primera potència marítima del món. No obstant això, aquests viatges no tindrien continuidad.
En l'àmbit econòmic, durant el període Ming cau en decens el paper moneda, a causa dels problemes d'inflació que generava, i es comença a utilitzar la plata.
L'any 1644, la dinastia Qing, procedent de Manchuria, conquesta Pequín.
A Xina, la dinastia Qing ha estat considerada una dinastia opressora. Els manchús van imposar el seu estil de pentinat i la seva forma de vestir a la població xinesa, i la llengua manchú s'utilitzava per als assumptes més importants en la cort, dominada per la classe dirigent d'origen manchú.
La dinastia Qing consolidaria l'expansió territorial de Xina, incorporant a l'imperi Taiwan, Tibet, Xinjiang i Mongòlia.
Malgrat la fortalesa militar de l'imperi Qing, es van succeir les rebel·lions contra aquest. La més important de les rebel·lions antimanchús va ser la Rebel·lió Taiping, que causaria milions de morts entre 1851 i 1864.
Al llarg del segle XIX es van succeir les disputes comercials amb les potències occidentals, que van donar lloc a la Primera Guerra de l'Opi, que va enfrontar a Xina amb el Regne Unit entre 1839 i 1842, i a la Segona Guerra de l'Opi, entre 1856 i 1860, en la qual una aliança franco-britànica va prendre la ciutat de Cantó. El resultat d'aquestes guerres va ser la signatura dels tractats de Nanquín i de Tianjin, pels quals el Regne Unit va aconseguir la sobirania sobre part de l'actual territori d'Hong Kong, a més de drets comercials i de navegació per a les potències occidentals.
La rivalitat amb Japó per la influència sobre Corea va provocar la guerra xinès-japonesa entre 1894 i 1895. Després de la derrota xinesa en aquesta guerra, se signa el Tractat de Shimonoseki, pel qual Xina reconeixia la independència de Corea, que passava a estar sota influència japonesa, i cedia Taiwan a Japó.
La derrota enfront de Japó va fer créixer el desprestigi de la dinastia Qing. El descontentament amb el govern imperial manchú es va manifestar en l'aparició de nombrosos moviments revolucionaris que demanaven la formació d'una república.
L'any 1644, la dinastia Qing, procedent de Manchuria, conquesta Pequín.
A Xina, la dinastia Qing ha estat considerada una dinastia opressora. Els manchús van imposar el seu estil de pentinat i la seva forma de vestir a la població xinesa, i la llengua manchú s'utilitzava per als assumptes més importants en la cort, dominada per la classe dirigent d'origen manchú.
La dinastia Qing consolidaria l'expansió territorial de Xina, incorporant a l'imperi Taiwan, Tibet, Xinjiang i Mongòlia.
Malgrat la fortalesa militar de l'imperi Qing, es van succeir les rebel·lions contra aquest. La més important de les rebel·lions antimanchús va ser la Rebel·lió Taiping, que causaria milions de morts entre 1851 i 1864.
Al llarg del segle XIX es van succeir les disputes comercials amb les potències occidentals, que van donar lloc a la Primera Guerra de l'Opi, que va enfrontar a Xina amb el Regne Unit entre 1839 i 1842, i a la Segona Guerra de l'Opi, entre 1856 i 1860, en la qual una aliança franco-britànica va prendre la ciutat de Cantó. El resultat d'aquestes guerres va ser la signatura dels tractats de Nanquín i de Tianjin, pels quals el Regne Unit va aconseguir la sobirania sobre part de l'actual territori d'Hong Kong, a més de drets comercials i de navegació per a les potències occidentals.
La rivalitat amb Japó per la influència sobre Corea va provocar la guerra xinès-japonesa entre 1894 i 1895. Després de la derrota xinesa en aquesta guerra, se signa el Tractat de Shimonoseki, pel qual Xina reconeixia la independència de Corea, que passava a estar sota influència japonesa, i cedia Taiwan a Japó.
La derrota enfront de Japó va fer créixer el desprestigi de la dinastia Qing. El descontentament amb el govern imperial manchú es va manifestar en l'aparició de nombrosos moviments revolucionaris que demanaven la formació d'una república.
La república popular de Xina
L'1 d'octubre de 1949, el líder del Partit Comunista Xinès Mao Tse-Tung proclama la República Popular Xina des de la porta de Tian'anmen de la Ciutat Prohibida de Pequín.
Mao va ser el líder màxim de Xina fins a la seva mort al 1976. El seu període de govern va estar marcat per profundes commocions socials i polítiques, com les campanyes del Gran Salt Avanci o la Revolució Cultural.
Després de la mort de Mao, el successor triat per aquest, Hua Guofeng, no va aconseguir consolidar el poder, que va acabar en mans de Deng Xiaoping.
Deng Xiaoping va iniciar un procés de reformes econòmiques i obertura comercial a la resta del món. Des de llavors, l'economia xinesa ha aconseguit créixer a un ritme espectacular. Malgrat aquests èxits econòmics, la repressió política es va manifestar d'una manera especialment tràgica en 1989, amb la intervenció de l'exèrcit per acabar amb les protestes de la Plaça de Tian'anmen.
Després de la mort de Deng, el seu successor Jiang Zemin va mantenir el poder fins que entre els anys 2002 i 2004 va ser substituït en tots els seus càrrecs per l'actual President de la República Popular Xina Hu Jintao.
Mao va ser el líder màxim de Xina fins a la seva mort al 1976. El seu període de govern va estar marcat per profundes commocions socials i polítiques, com les campanyes del Gran Salt Avanci o la Revolució Cultural.
Després de la mort de Mao, el successor triat per aquest, Hua Guofeng, no va aconseguir consolidar el poder, que va acabar en mans de Deng Xiaoping.
Deng Xiaoping va iniciar un procés de reformes econòmiques i obertura comercial a la resta del món. Des de llavors, l'economia xinesa ha aconseguit créixer a un ritme espectacular. Malgrat aquests èxits econòmics, la repressió política es va manifestar d'una manera especialment tràgica en 1989, amb la intervenció de l'exèrcit per acabar amb les protestes de la Plaça de Tian'anmen.
Després de la mort de Deng, el seu successor Jiang Zemin va mantenir el poder fins que entre els anys 2002 i 2004 va ser substituït en tots els seus càrrecs per l'actual President de la República Popular Xina Hu Jintao.
Política xinesa
La política de la República de Xina es recolza en una estructura de tres àmbits fonamentals: el partit i, subordinats a aquest, l'exèrcit i l'estat, La prefectura de l'estat correspon al president de la República Popular Xina, el líder de l'exèrcit és el president de la Comissió Militar Central. Aquests càrrecs estan ocupats per un mateix home, Hu Jintao. Aquesta tendència a nomenar a una mateixa persona per als càrrecs pretén evitar les lluites internes.
Coneix la Xina 相約中國
Si hi ha un català que coneix profundament la Xina, aquest és Eugeni Bregolat. És l'ambaixador espanyol a Pequín per tercera vegada, i, en una entrevista que li ha fet Sergi Vicente, exposa la seva visió de com han de ser les relacions amb el país que en un futur no gens llunyà serà la primera potència mundial.
Coneix la Xina 相約中國
Si hi ha un català que coneix profundament la Xina, aquest és Eugeni Bregolat. És l'ambaixador espanyol a Pequín per tercera vegada, i, en una entrevista que li ha fet Sergi Vicente, exposa la seva visió de com han de ser les relacions amb el país que en un futur no gens llunyà serà la primera potència mundial.