El Sistema educatiu Xinès 中國教育系統
Etapes d’educació preobligatòria 義務教育階段的預
L’educació preescolar a les zones urbanes es basa principalment en jardins d’infància i és de tres anys de durada. A les àrees rurals, l’educació preescolar s'ofereix a través dels serveis de guarderia i algunes estades en jardins d’infància. A les zones més desafavorides, a més de l’educació preescolar existeix l’educació no formal que s’organitza en centres d’activitats, grups de jocs i un servei mòbil anomenat “caravana”. L’educació preescolar ha estat pràcticament universalitzada a les ciutats grans i mitjanes. A més a més, s’ha estès ràpidament en els darrers anys a les zones rurals.
Educació secundària inferior (primer cicle) 初中教育（第一階段）
Aspectes que cal tenir en compte 要考慮的事項
Entrevista a la Mestre i tutora de 2n de la E.S.O en un col·legi de Sant Andreu.
L'educació d’un nen xinès és intensa i extrema, fins el punt de que alguns alumnes no tindrien la capacitat de suportar aquesta pressió. El nivell d’exigència és realment elevat i tenen poc temps per jugar o fer altres activitats.
La educació a la Xina condiciona la vida d’aquest a l'etapa adulta ; a millors notes més possibilitats d’accedir a la universitat i arribar al seu objectiu final, un treball digne i millor remunerat. Això suposa una extrema dedicació.
El camí per arribar a la universitat és extremadament sacrificat, si fem una comparativa amb el que succeeix a Catalunya podem dir que son els dos extrems d’una corda. A Catalunya existeix molta permissivitat fins el punt de perdre el respecte a la figura del mestre. Poden superar els cursos havent suspès alguna assignatura i s’incrementa cada cop més l’absentisme escolar i el fracàs escolar. En canvi a la Xina és tot el contrari.
Un reportatge de la publicació digital La Razón ens parla que milers de nens son educats a la Xina a un ritme frenètic, és un model que es repeteix en altres països asiàtics que pertanyen al grup dels anomenats països emergents, on han centrat la seva atenció en els seus mercats i el creixement de la població.
Evidentment que la governació i el sistema de vida social precedeix a aquesta pressió educativa als infants i a la carència de la infantesa i el que això pot aportar i enriquir a una persona. La absència total dels jocs i activitats lúdiques que poden desenvolupar la creació, imaginació entre tantes competències. Els pedagogs adverteixen que fruit d’aquest comportament pot sorgir la frustració, desapareix la creativitat i apareixen problemes mentals.
La frenètica obsessió per fabricar “maquines d’estudiar “, la competència i el nivell de superació es multiplica varies vegades en comparació a les escoles occidentals. També és important destacar que els problemes es multipliquen en les zones rurals i en les famílies mes pobres.
La infantesa només es viu una vegada.
Etapes d’educació preobligatòria 義務教育階段的預
L’educació preescolar a les zones urbanes es basa principalment en jardins d’infància i és de tres anys de durada. A les àrees rurals, l’educació preescolar s'ofereix a través dels serveis de guarderia i algunes estades en jardins d’infància. A les zones més desafavorides, a més de l’educació preescolar existeix l’educació no formal que s’organitza en centres d’activitats, grups de jocs i un servei mòbil anomenat “caravana”. L’educació preescolar ha estat pràcticament universalitzada a les ciutats grans i mitjanes. A més a més, s’ha estès ràpidament en els darrers anys a les zones rurals.Educació primària 小學教育
L’educació primària té una durada de cinc o sis anys. El 35% dels alumnes només cursen els cinc anys i un 65% realitza els sis cursos de primària. Com a norma general, l’educació obligatòria comença als 6 anys i s’acaba als 11 o 12 anys.
Educació obligatòria 義務教育
L’educació obligatòria està acompanyada per l’educació extraescolar, de gran importància a la Xina. Una gran varietat d’activitats extracurriculars són organitzades al voltant de l’escola.
L’educació secundària inferior o de primer cicle té una durada de tres anys (dels 12 als 15 anys). Aquest ensenyament és encara global i comú i un 98% dels estudiants en edat escolar entre els 12 i 15 anys realitza aquesta etapa escolar.
Educació secundària professional (primer cicle)
És el primer nivell de l’educació secundària professional i s’imparteix a les escoles professi¬onals, normalment situades en àrees rurals. El seu objectiu és la preparació de treballadors amb uns coneixements bàsics i determinades habilitats professionals. L’entrada a l’educació secundària professional de primer cicle té lloc després de l’educació primària (havent superat exitosament aquesta etapa). La durada d’aquest primer cicle de formació professional és de tres o quatre anys (dels 12 als 15 o 16 anys).
Avaluació 評價
A les àrees on el primer cicle de l’educació secundària inferior ha estat universalitzat, tots els graduats a l’educació primària entren a la secundària sense haver de passar cap tipus de prova, tot i que la nota determinarà a quines escoles té accés cada alumne. El pas de la secundària inferior a la superior (no obligatòria) requereix fer un examen d’ingrés. Al llarg de l’educació obligatòria, els estudiants han de realitzar exàmens de final de curs i proves al llarg del semestre. A les escoles d’educació primària, la llengua xinesa i les matemàtiques són les assignatures que determinen la graduació de l’alumne, mentre que la resta d’assignatures són només de control. A les escoles secundàries les assignatures d’avaluació són escollides per l’Estat entre el conjunt d’assignatures impartides, i la resta són de control.
Xarxa escolar: pública/privada/altres 網絡學校：公共/私營 /其他
Actualment l’educació bàsica és subministrada pràcticament sencera per l’Administració pública, sigui pel Govern xinès o altres nivells administratius com el local. La presència d’institucions privades, encara que molt minoritària, és creixent al país.
Titols de l’educació superar a Xina
- Licenciat (Undergraduate degree)
- Master (Master Degree)
- Doctor (PhD o doctoral degree)
Documentació recomanada :
Escolarització 學校教育
Aspectes que cal tenir en compte 要考慮的事項
- La relació i actitud amb el profesor serà diferent, ja que els professors xinesos son més valorats perquè són estrictes i exigents.
- Tenen actituds d’obediència i modèstia.
- Treballen de manera autonoma.
- Tenen una actitud disciplinada.
- Referent a la seva cultura oriental, els molesta el contacte fisic.
- Valoren la competitivitat.
- Referent a la seva llengua, hi ha moles dialectes. El mandarí o beijing és la llengua oficial i amb la que aprenen a llegir i escriure.
- Moles coneixen l’escriptura romanica, ja que desde l’inici de l’escolaritat comencen a treballar la transcripció al pinyin.
- Han d’aprendre entre 2000 i 3000 caràcters que s’utilitzen quotidianament en la seva parla.
Pecularietats de la llengua 語言
-Els costa més aprendre la llengua que a d'altres immigrants.
-Necessiten la relació amb els companys i la nostra atenció per al seu aprenentatge.
-No tenen alfabet com nosaltres, cada caràcter té un significat concret.
-Ells han d'aprendre entre 2000 i 3000 caràcters que són els que utilitza una persona culta quotidianament en la parla.
Blogs d'interes 博客的興趣
Instituts Confuci ( Cohesio de la Xina ) 孔子學院
Per veure l'entrevista a l'associació Taoista fes click aqui
Com millorar els resultats educatius a Catalunya? Pisa 2009 如何提高
Proposta de millora dels resultats educatius a Catalunya
Conclusions de l'informe PISA 2009
Els Instituts Confuci han recollit el compromís de fer arribar al màxim nombre de persones el coneixement i la comprensió de la Xina, principalment a través de l’estudi del xinès mandarí (amb la preparació de cursos i la convocatòria d’exàmens oficials) i de diverses facetes de la vida cultural, social i econòmica d’aquest país, entre d’altres.
Com millorar l'exit educatiu de l'alumnat d'origen immigrant? 源決定了品位
L'origen socioeconòmic és el que marca més els resultats acadèmics de l'alumne. Una anàlisi de l'informe PISA conclou que els centres amb més concentració d'immigrants tenen resultats més dolents i els mateixos immigrants en són els més perjudicats.
PISA 2009: avaluació de les desigualtats educatives a Catalunya.
La presentació dels resultats del PISA cada tres anys ha esdevingut una cita obligada pel món de l’educació. La voluntat d’aquest informe,
La presentació dels resultats del PISA cada tres anys ha esdevingut una cita obligada pel món de l’educació. La voluntat d’aquest informe,
més enllà de situar-nos en el marc dels països i les comunitats autònomes participants en l’enquesta, és fomentar i enriquir el debat amb la comunitat educativa sobre els reptes i les mesures que es poden dur a terme per millorar la qualitat educativa del nostre país.
Educació de l'alumnat xinès a Catalunya
El xinès és el sisè col·lectiu estranger més nombrós a les aules catalanes. En el curs 2009-2010 hi havia matriculats 6.205 alumnes de nacionalitat xinesa, que suposaven un 0,6% del total d'alumnes i un 4,1% dels alumnes estrangers. El volum més gran es trobava en l'etapa de Secundària Obligatòria, amb 2.690 alumnes matriculats, seguida de l'etapa de Primària, amb més de 2.000 alumnes xinesos matriculats. Un 22,3% de l'alumnat xinès estudiava en centres de titularitat privada, proporció que pujava fins al 39% entre els estudiants de Cicles Formatius.
Comparativa entre la població de 16 anys i el nombre d'alumnes matriculats totals d'aquesta edat a Catalunya. (Dades extretes del curs 2009 -2010)
Destaca la proporció de treballadors autònoms (un 30,6% del total d'afiliats), mentre que per al conjunt de la població el volum d'autònoms és del 17,2%, i entre la població estrangera no arriba al 10%. De fet, gran part del creixement del nombre d'afiliats és degut a la incorporació de treballadors i treballadores al règim d'autònoms.
Tenint en compte que per al col·lectiu xinès és un autèntic èxit que els seus fills i filles arribin a la universitat, pel que suposa d'ascens social i pel prestigi que comporta, una de les possibles causes de l'abandó dels estudis en les etapes post-obligatòries és que els fills hagin arribat en els darreres cursos de l'educació obligatòria i no hagin tingut temps d'aprendre suficientment la llengua per continuar estudiant, o bé hagin interromput els estudis en arribar a Catalunya per la necessitat d'ajudar la família a posar en marxa el negoci familiar.
Comparativa entre la població de 16 anys i el nombre d'alumnes matriculats totals d'aquesta edat a Catalunya. (Dades extretes del curs 2009 -2010)
| Població | Alumnes | % alumnes | |
|---|---|---|---|
| Població total | 276.951 | 112.332 | 40,6 |
| Nacionalitat espanyola | 225.795 | 98.131 | 43,5 |
| Nacionalitat estrangera | 51.156 | 14.201 | 27,8 |
| Nacionalitat xinesa | 2.320 | 469 | 20,2 |
Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Departament d'Educació (curs 2009-2010) i de l'Idescat (padró continu a 1 de gener de 2009)
Comparativa entre la població xinesa en edat escolar i el nombre d'alumnes xinesos matriculats. Catalunya
Font: Elaboració pròpia a partir del nombre d'alumnes matriculats: Departament d'Educació, curs 2009-2010, i de la població en edat escolar: Idescat, padró continu a 1 de gener de 2009
Destaca la proporció de treballadors autònoms (un 30,6% del total d'afiliats), mentre que per al conjunt de la població el volum d'autònoms és del 17,2%, i entre la població estrangera no arriba al 10%. De fet, gran part del creixement del nombre d'afiliats és degut a la incorporació de treballadors i treballadores al règim d'autònoms.
Entrevista a la Mestre i tutora de 2n de la E.S.O en un col·legi de Sant Andreu.